Castelldefels presenta un cèrvid de més de 90.000 anys trobat a la Cova del Rinoceront

L’Ajuntament de Castelldefels i investigadors de la UB han presentat aquesta espécie de cèrvid actualment extingida i de la qual no se’n tenia cap coneixement a la Península Ibèrica • La troballa s’ha fet al jaciment de la Cova del Rinoceront de Castelldefels.

Investigadors de la UB troben a Castelldefels les primeres restes a la Península d’una espècie de cèrvid de fa 90.000 anys. L’alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes (PP); el regidor de Cultura i Universitats, David Grau (CiU); els investigadors de la UB,Montse Sanz i Joan Daura; i el catedràtic i director del SERP, Josep Mª Fullola, han presentat aquest 18 d’octubre al Saló de Plens del consistori les restes d’un cèrvid de fa 90.000 anys. La troballa d’aquest espècie de cèrvid actualment extingida i de la qual no se’n tenia cap coneixement a la Península Ibèrica s’ha fet al jaciment de laCova del Rinoceront de Castelldefels, on també s’han trobat les restes d’una cria d’elefant de més de 100.000 anys d’antiguitat.

Recentment, la revista de l’Acadèmia de Ciències de França Comptes RendusPalevol ha publicat la troballa d’una espècie de cèrvid, actualment extingida, al jaciment de la cova del Rinoceront de Castelldefels (Garraf). Aquesta espècie, de la qual no es tenia coneixement a la península Ibèrica, pertany a la família del cérvol actual i va viure al Plistocè fa 90.000 anys. Coneguda com a Haploidocerosmediterraneus, fins ara tan sols se n’havien identificat restes en dos jaciments del sud-est de França.

L’alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, ha declarat durant la presentació de les restes que sempre parlem del tresors que tenim a Castelldefels, com són el Castell o la platja, però ara hem d’afegir un tresor que esta amagat a sotaterra i que de mica en mica va sortint a la llum, com són les restes de la criad’elefant, les tortugues mediterrànies i ara aquest cèrvid de més de 90.000anys d’antiguitat”. L’alcalde ha avançat que s’adequarà un espai municipal com a exposició permanent de les restes trobades a la Cova del Rinoceront.

El catedràtic de Prehistòria, Josep Maria Fullola, ha destacat la importància de la troballa: el descobriment del cèrvid de Castelldefels ha tingut un gran ressòinternacional entre la comunitat científica.

Joan Daura, un dels investigadors de la UB que han trobat les restes, ha destacat la importància del jaciment de la Cova del Rinoceront ja que “la societat coneix perfectament les espècies de moments freds com el Mamut Llanut, però la fauna de la costa mediterrània és molt desconeguda i gràcies a aquestes troballes es podrà saber quines espècies existien abans de la glaciació a Europa”.

Per l’altra responsable de l’excavació, Montse Sanz“a la cova s’ha excavat el 40%; calculem que hi ha restes d’entre 80.000 i 200.000 anys d’antiguitat. El jaciment de la Cova del Rinoceront s’ha convertit en un lloc molt important pel coneixement d’aquesta nova espècie fins ara desconeguda a la Península Ibèrica”. Per a Sanz “la clau científica de la nostra troballa és que demostrem que el cèrvid Haploidoceros mediterranius no es va extingir, com es pensava en funció de les úniques restes que s’havien trobat fins ara, a dos jaciments de França, que són de 400.000 anys d’antiguitat. Nosaltres demostrem que encara existia fa 90.000 anys”.

L’Haploidoceros mediterraneus té unes dimensions més petites que el cérvol actual. El tret més significatiu, i que el diferencia de la resta de cèrvids, són les banyes: molt grans, pesants i amb tan sols dues puntes cadascuna. La punta més gran i principal de cada banya té un perfil en forma de falç, corbada tant cap enrere com lateralment; d’aquí ve el nom d’Haploidoceros (del grec haploides, ‘forma simple’, i ceros, ‘banya’).

La Cova del Rinoceront

La Cova del Rinoceront és un jaciment paleolític amb una llarga seqüència cronològica, que comprèn des de 80.000 fins a 200.000 anys enrere. Des del 2002, hi excaven investigadors del SERP i del GRQ de la Universitat de Barcelona, i fins ara, l’espai ha proporcionat una gran quantitat de restes de fauna del Plistocè que ens permeten conèixer com era el medi natural en els moments més càlids anteriors a l’última glaciació. L’any 2012, s’hi va descobrir una cria d’elefant completa, així com nombroses restes de tortuga mediterrània. Si bé la fauna de l’última glaciació, com ara el mamut o el rinoceront llanut, és ben coneguda, la fauna anterior a aquest període que havia viscut a la costa del litoral català ho és menys.

El descobriment d’una espècie desconeguda fins ara a la península Ibèrica converteixla Cova del Rinoceront en un dels jaciments més importants per conèixer l’evolució i l’extinció de la fauna durant la prehistòria. La troballa certifica un possible origen de l’Haploidoceros mediterraneus a la Península, així com el fet que va ser un cèrvid probablement comú a banda i banda dels Pirineus.

Entre les restes, hi ha parts de pràcticament tot l’esquelet de l’animal, que podrien correspondre a un mínim de dotze individus. En destaquen alguns cranis forçacomplets, que són exemplars únics.

La troballa posa de manifest que aquesta espècie va perviure molt més temps del que s’havia pensat, ja que a França, concretament a la zona del Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus, les restes més antigues tenen 300.000 anys. També revela que va ser una espècie més comuna al Plistocè del que es creia, i que el seu hàbitat ocuparia, com a mínim, el sud d’Europa. Igualment, el descobriment permet verificar que l’Haploidoceros mediterraneus va conviure al llarg de milers d’anys juntament amb altres cèrvids, com ara la daina o el cérvol comú, i que es va extingir com a conseqüència dels canvis climàtics que es van produir en l’inici del darrer estadi glacial.

Les excavacions arqueològiques estan encapçalades pels investigadors Montse SanzJoan Daura, membres del GRQ del SERP de la UB, grup de recerca que dirigeix elcatedràtic de Prehistòria, Josep M. Fullola. Les excavacions estan sufragades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Castelldefels, juntament amb altres entitats, com el Grup de Recerques Històriques de Castelldefels (GREHIC).

FOTOGALERIA: Presentació al Saló de Plens

 
 
Ajuntament de Castelldefels
Ajuntament de Castelldefels
Castelldefels Turisme