Municipals’19 – Guillermo Massana, Ciutadans

El candidat que encapçala la llista Ciutadans és Guillermo Massana.

És diplomat en Ciències Empresarials, en Investigació i Tècniques de Mercat, i en Administració i Direcció d’Empresa per la Universitat de Barcelona, així com màster en Professorat d’Economia. Ha cursat filologia russa a la Universitat Lingüística de Kíev. Natural de Castelldefels, va cursar la primària i l’ESO al Col·legi Frangoal i el batxillerat a l’institut Les Marines. Actualment exerceix com a consultor en comerç internacional. Anteriorment ha treballat en diferents empreses en l’àmbit de les exportacions i el màrqueting, com a professor d’economia, responsable financer i administratiu. La seva primera ocupació va ser amb 16 anys, com a extra de cambrer al restaurant Las Botas. Durant l’actual mandat ha estat regidor de Ciutadans.

A continuació, un extracte de l’entrevista, el vídeo de la qual pot veure íntegrament.

— Què és el primer que faria si fos alcalde de Castelldefels?

— Una auditoria. Crec que caldria fer una auditoria i mirar tota la gestió que s’ha fet els anys anteriors. Cercar allò que s’ha fet malament, corregir-ho, i posar sota la lupa qualsevol moviment que s’hagi fet. A partir d’aquí, no des del punt de vista de fer retrets, ni de buscar els tres peus al gat, veure en què es pot millorar i gestionar millor. I, sobretot, controlar les despeses; és a dir, desfer-nos de totes les despeses supèrflues que hi hagués. Moltes vegades es gasta en excés en coses no necessàries. Si ho estudiem, això es pot convertir en una bossa de diners a invertir en coses més importants, per a mesures com la que proposem, de llibres gratis per a tots els alumnes, mesures que serien més interessants per a tot el veïnat, en lloc de gastar en fotos i anuncis.

— Quina pel·lícula l’ha fet plorar? 

— Unes quantes, la veritat. Una que em va agradar molt, i que recomano a tothom, és “Into the wild”, crec que es va traduir al castellà com “Hacia rutas salvajes”, de Sean Penn. Em va semblar una pel·lícula excel·lent en tots els sentits.

— Què és en el primer que es fixa quan coneix algú?

— La veritat és que no m’ho he plantejat mai, però imagino que en la mirada.

— Què cal fer per conquistar-lo?

— No gaire [riu]… Ara mateix estic casat, així que conquistar-me, ara mateix, és força complicat.

— Quin dels set pecats capitals comet amb més freqüència? ¿Luxúria, ira, supèrbia, enveja, avarícia, mandra, golafreria?

— La golafreria.

— Quin és l’últim concert de música a què ha assistit?

— Vaig a bastants, tot i que amb aquestes dues últimes campanyes electorals pocs concerts he trepitjat. L’últim al que vaig ser és el de l’acte de Valls, dijous passat. Ara no recordo… puc dir algun que em va agradar molt. Per exemple, he anat a un parell de concerts de Coldplay. Sóc un fan absolut d’ells

— I, quan té un dia dolent, ¿quina cançó, quin artista li aixequen l’ànim?

— Jo soc molt de Jarabe de Palo. Depenent del moment, una de les meves cançons favorites d’ells és “M’agrada com ets”.

— L’entristeix, el posa de mal humor …

— Em posa de mal humor quan t’adones que hi ha molta gent intolerant i que vivim en una societat en què pensar diferent, o dir coses que altres no pensen, et porta a situacions incòmodes, a ser jutjat i desqualificat. És una cosa que es viu de forma habitual, sent de Ciutadans, i és bastant pesat trobar-te que et diuen feixista, l’insult fàcil, la desqualificació. Em sembla que diu poc de la nostra societat i molt del que hem de millorar. I m’entristeix la malaltia. És dels pitjors moments que pot viure una persona, enfrontar-se a una malaltia greu.

— Què és el que no faria mai per amor?

— Poques coses no es farien per amor, oi? Per descomptat, no mataria per amor, ni robaria. Però més enllà del que serien qüestions capitals, tota la resta, per amor, ho faria.

— Aprofita els moments de soledat per… 

— Per treballar, ja que entre la feina i la política poc temps tinc per a la solitud i el descans. I per veure sèries, moltes, i pel·lícules, i llegir llibres. Tinc pendent l’últim capítol de “Joc de trons”, perquè ahir a la nit no el vaig poder veure pensant en aquesta entrevista, perquè començava molt tard. Aquesta tarda, quan arribi a casa, serà el primer que faci.

— Quin llibre tornaria a rellegir?

— Qualsevol de la trilogia de Jorge… Del nostre company, Jorge Navarro. Té una trología sobre Castelldefels, sobre uns assassinats, excel·lent. Recomano qualsevol dels tres.

— Quin espai o racó de Castelldefels li porta un bon record, i per què?

— La veritat és que molts. Aquí m’he criat, és la meva ciutat, així que és difícil marcar-ne un. A veure, diria la platja, pels moments que hi he passat amb la meva mare i amb els meus amics, sens dubte.

— Assenyali una virtut i un defecte de Castelldefels.

— Jo diria que Castelldefels és una ciutat molt positiva, molt oberta, molt extravertida, xerraire. Crec que el perfil de ciutadà que tenim aquí és molt afable, i és fàcil entrar en dinàmiques socials. I un defecte, segurament, seria el trànsit. Actualment el trànsit a Castelldefels s’està posant molt pesat, i venir amb el cotxe, buscar aparcament, està dificultant i, en gran mesura, perjudicant tant al comerç com a la restauració. És un tema que hem de solucionar.

 
 
Ajuntament de Castelldefels
Ajuntament de Castelldefels
Castelldefels Turisme